Diverses organitzacions socials, entre les quals es troba l'Observatori DESC, vam organitzar aquest dilluns 4 de juliol un debat per presentar el darrer informe de Juan Pablo Bohoslavsky, expert independent de Nacions Unides en deute i drets humans, que es troba de visita a Barcelona. L’informe és resultat de la seva missió a Grècia i recull les conseqüències del deute extern i altres obligacions financeres internacionals en els drets econòmics, socials i culturals (DESC) del país.

L’acte, celebrat justament un dia abans de l’aniversari del referèndum a Grècia que va rebutjar les condicions de rescat proposat per la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, va comptar amb la presència, a més de Bohoslavsky, de la directora de l’Observatori, Irene Escorihuela, i de amb membres de la Plataforma per una Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) i l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG). També  van participar representants polítics a diferents administracions: l'eurodiputat de Podemos Miguel Urbán; la diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant i el responsable de Justícia Global de l'Ajuntament de Barcelona, David Llistar.

Juan Pablo Bohoslavsky és l'actual expert independent de l'ONU sobre les conseqüències del deute extern i les obligacions financeres internacionals dels Estats per al ple gaudi de tots els drets humans, en particular els DESC. Arran de la invitació del govern grec, Bohoslavsky va realitzar una visita al país del 30 de novembre al 8 de desembre de 2015. El seu objectiu era fer un seguiment de la visita de l'anterior titular del mandat el 2013 i avaluar en quina mesura la crisi del deute i més particularment el programa d'ajust en curs han provocat vulneracions de drets humans. Les seves conclusions es recullen a l'informe tramès al Consell de Drets Humans el passat mes d'abril.

A l'informe, Bohoslavsky en primer lloc fa un repàs dels esdeveniments polítics i econòmics que Grècia ha experimentat des que el Govern va acordar la implementació d'un primer programa d'ajustament econòmic al maig de 2010. Posteriorment, assenyala les obligacions de drets humans tant dels prestataris, dels prestadors com de les institucions en situació d'ajust econòmic. A continuació l'informe se centra en els ajustos estructurals a Grècia i les seves conseqüències per al ple gaudi dels drets humans. Bohoslavsky no només presenta unes conclusions sinó que també apunta recomanacions concretes dirigides al govern de Grècia i als prestadors internacionals.

En relació amb les obligacions de drets humans de Grècia, Bohoslavsky es refereix, entre altres, al Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que ha observat que "les crisis econòmiques i financeres [...] poden donar lloc a un retrocés en el gaudi de [els drets econòmics, socials i culturals]". Atès que és el deure de l'Estat garantir la realització progressiva d'aquests drets, el Comitè va subratllar quatre requisits que qualsevol canvi de política hauria complir. Per exemple, la política ha de ser temporal, necessària, proporcionada i no discriminatòria, ha de mitigar les desigualtats i protegir el contingut bàsic dels drets consagrats en el Pacte.

Les obligacions en matèria de drets no ho són només per als estats: les institucions d'Europa i les institucions financeres com el Fons Monetari Internacional no estan excloses d'aquesta responsabilitat, per a Bohoslavsky, sinó que també tenen l'obligació de protegir, respectar i complir els drets humans, sobretot "quan es decideix sobre condicions i mesures d'ajustament lligades als préstecs".

Per tal de complir amb les obligacions de procediment i actuar d'acord amb els principis rectors del deute extern i els drets humans, l'expert independent i altres comitès pertinents van recomanar encaridament al Govern grec i les institucions de crèdit dur a terme una avaluació d'impacte sobre els drets humans en el disseny dels programes d'ajustament. No obstant això, Bohoslavsky afirma que, fins ara, cap anàlisi exhaustiva dels tres programes de reforma econòmica ha tingut lloc.

S'ha observat, a més, que altres obligacions de procediment, com ara la transparència, la participació i la rendició de comptes no s'han respectat prou durant la preparació, execució i seguiment dels programes d'ajustament a Grècia. De la mateixa manera, hi ha hagut una falta d'apropiació. El referèndum de juliol de 2015 i les eleccions anticipades de setembre de 2015 van permetre certa participació, però, "les negociacions entre les institucions i el Govern segueixen tenint lloc en gran part a porta tancada".

Tal i com l'anterior titular del mandat ja havia posat en relleu, les reformes econòmiques dràstiques en el passat s'havien aplicat "a costa dels drets humans". "El primer i segon programes d'ajust estructural [no només] van aprofundir significativament la crisi econòmica grega", sinó que també van conduir a "retallar la protecció social i les despeses de salut pública". Els pocs fons disponibles per a combatre l'exclusió social, així com per proporcionar suport en matèria d'habitatge i de lloguer van patir una dràstica reducció entre 2009 i 2013.

Des de la visita del titular del mandat anterior, s'han produït una sèrie de canvis al país grec - entre d'altres l'elecció d'un nou govern a Grècia el gener de 2015. Mentre que Bohoslavsky "reconeix els esforços realitzats pel Govern de Grècia i els prestadors internacionals per intentar corregir el país de la situació econòmica", està preocupat pel fet que els programes d'ajustament actuals encara fan cas omís de les obligacions de drets humans. La despesa social s'ha reduït encara més tot i l'augment significativament de la pobresa i l'exclusió social a Grècia.

En fer una ullada més de prop a les qüestions de dret a l'habitatge, l'expert independent Bohoslavsky descobreix que Grècia ha reduït en un 74,4% la inversió pública entre 2009 i 2013. D'altra banda, "el nombre de llars que es troben en mora en el pagament d'hipoteques, lloguer o les factures de serveis públics va augmentar fins el 46,4 per cent en 2014", que al seu torn augmenta el risc de desallotjament forçós i la manca d'habitatge. Bohoslavsky afirma que "la societat grega no es pot permetre el luxe de ser empès a una situació en què el dret a un habitatge adequat i assequible es converteixi en un luxe per a uns pocs". En aquest sentit, i entre altres, Bohoslavsky fa una crida al Govern de Grècia i les institucions de crèdit per igual a "posposar les reduccions en la despesa social que preveu l'últim memoràndum d'entesa fins la recuperació econòmica posterior a la crisi".

Podeu veure les 25 recomanacions de l'expert independent de l'ONU i l'informe complet en aquest enllaç.