Aquesta setmana acaba el termini de 60 dies que el Comitè DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) de Nacions Unides va donar al govern d'Espanya perquè doni resposta a dues famílies vulnerables a Madrid que han vist els seus drets vulnerats, patint processos de desnonament sense alternativa residencial. Aquest requeriment ve després d'una condemna d'aquest organisme internacional a Espanya per vulnerar el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ja que fins ara no ha garantit l'accés a un habitatge alternatiu a aquestes famílies a través de dues resolucions emeses ja en 2022.  

El primer cas és el d'una família amb tres filles menors que va ocupar en 2014 un habitatge buit d'una entitat financera i des de llavors es troba atrapada amb amenaça permanent de desnonament sense que se li faciliti cap possibilitat d'accedir a un lloguer social, malgrat haver-lo sol·licitat des de fa més de 10 anys. Encara que l'entitat financera els va denunciar per usurpació, la justícia va absoldre a la família per apreciar un autèntic “estat de necessitat” i entendre que van optar per la solució menys dolenta donat la mancança d'habitatge. Ni l'entitat financera ni les administracions públiques (Comunitat de Madrid, Ajuntament i Estat) han facilitat cap possibilitat d'acord entre 2014 i 2025. La Comunitat de Madrid, fins i tot, els denega la possibilitat de sol·licitar habitatge públic precisament per la seva situació de precari. Ja el 2022 el Comitè DESC va condemnar a Espanya per vulnerar els drets d'aquesta família i va instar el govern a oferir-li un habitatge assequible, així com adoptar mesures per garantir l'accés a l'habitatge per a tots els sectors, especialment els més vulnerables. A més, instava a revocar les normes que exclouen i impedeixen sol·licitar habitatge públic a les persones que han ocupat per necessitat un habitatge buit. 

El segon cas correspon a una família que va ser desnonada del seu habitatge habitual malgrat comptar amb un contracte d'arrendament en vigor, en ser considerada tercer ocupant en un procediment d'execució hipotecària instat per una entitat bancària. L'arrendament no es va poder oposar a l'execució en haver transcorregut el termini mínim legal de cinc anys contemplat per la Llei d'Arrendaments Urbans; en aquest incident no es van valorar les circumstàncies personals de la unitat familiar, en aquell moment composta per la reclamant, un menor d'edat i dues bessones de divuit anys que es trobaven cursant estudis de batxillerat. En el moment de l'execució no se'ls va oferir un recurs d'allotjament digne. En l'actualitat, la família està disgregada i continua sense domicili estable, en una situació de precarietat socioresidencial constant i sense possibilitat d'optar a habitatge públic pel fet de no poder justificar documentalment el seu lloc de residència.  

De nou, en aquest cas el Comitè DESC també va condemnar a Espanya el 2022 declarant la vulneració del Tractat Internacional, instant a Espanya a oferir un habitatge assequible per a la família, així com adoptar mesures per a garantir l'accés a l'habitatge per a tots els sectors -especialment els més vulnerables- i evitar desnonaments de persones sense alternativa habitacionals. 

En tots dos casos, Espanya ha respost a aquest òrgan de Nacions Unides dient que ja realitza polítiques suficients perquè la població pugui accedir a l'habitatge i posa d'exemple la Llei d'Habitatge i els Plans Estatals d'Habitatge 

Davant d'aquesta resposta insuficient el Comitè DESC va requerir el passat 7 de març a Espanya perquè, en un termini de 60 dies, contacti amb totes dues famílies i els ofereixi la seva empara per a garantir-los l'accés a un habitatge digne, a més de compensar els danys ocasionats en violar el seu dret reconegut en el Tractat Internacional. A més, el Comitè ha convidat al Defensor del Poble a considerar aquest cas i la falta de compliment del Tractat per part d'Espanya, amb presentació d'observacions escrites sobre aquest tema.

Espanya incompleix reiteradament les decisions de Nacions Unides en matèria d'habitatge

Encara que Espanya ja ha obtingut un total de deu condemnes per part d'aquest Comitè per casos de desnonament en els quals es declara la violació del Tractat Internacional, aquesta és la primera vegada en que aquest òrgan assenyala l'incompliment de les seves decisions i fa un requeriment per al seu compliment en un termini estipulat, involucrant com a observadors al Defensor del Poble i a organitzacions de la societat civil.  

La falta de compliment d'aquestes decisions pot comportar responsabilitats patrimonials per a l'Estat, en cas de reclamació de les famílies, així com nous advertiments i assenyalaments per part dels òrgans de Drets Humans de Nacions Unides que vetllen pel compliment de la legalitat internacional.  

Per a les organitzacions socials integrades en el Grupo de Monitoreo DESC la falta de resposta d'Espanya i la seva actitud evasiva constitueix una il·legalitat constant i una desatenció de les seves obligacions. Aquesta actitud afecta a les diferents administracions (Comunitats Autònomes, Govern Central i ajuntaments) que continuen eludint les seves responsabilitats per a protegir i garantir el dret a l'habitatge de manera efectiva, en un context d'enorme precarietat i xifres alarmants de desallotjaments, amb els preus del lloguer disparats que exposen a la població a situacions residencials cada vegada més precàries.  Espanya fins a la data ha desoït completament les recomanacions del Comitè en matèria d'habitatge i avui dia tampoc ha ofert una sola mesura concreta per a complir el dictamen i reparar a les dues famílies afectades.

Per a donar compliment als dictàmens, des del Grup de Monitoratge destaquem 4 mesures principals: 

1. Els jutges haurien de poder valorar la situació familiar abans de desnonar mitjançant un examen de proporcionalitat;  
2. Eliminar l'exclusió automàtica de les llistes de sol·licitants d'habitatge de les persones que es trobin ocupant un habitatge per estat de necessitat, sense títol legal; 
3. Establir un protocol per al compliment de les sol·licituds de mesures provisionals emeses pel Comitè, informant a totes les autoritats pertinents de la necessitat de respectar-les per a assegurar la integritat del procediment 
4. Realitzar una reparació efectiva a les víctimes.

Les entitats que componen el Grup de Monitoreo són: Amnistía Internacional, FEANTSA – Cáritas, Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH), Fundación del Consejo General de la Abogacía Española, Arquitectura Sin Fronteras (ASF), Observatori DESC, Centro de Asesoría y Estudios Sociales (CAES), Provivienda, i la Red-DESC internacional (ESCR-Net).